dimecres, 2 de maig del 2012

Mesures fiscals per disminuir costos y augmentar la productivitat




 Les mesures fiscals que sembla vol adoptar el govern pel 2013,  si és que la pressió sobre la "prima de risc" no els obliga a aplicar-les avanç. Aquestes mesures consisteixen en reduir el costos socials de les empreses (que tindria un clar efecte sobre el compte d'explotació i/o els salaris), per compensar el descens dels ingressos, es proposa una devaluació fiscal augmentant l'IVA i els impostos especials; aquestes mesures en teoria busquen augmentar la productivitat i la competitivitat exterior, alhora que es manté la recaptació per impostos, millorant la ocupació. En altres paraules, recordo quan estudiava macroeconomia, seguint les hipòtesis de la corba de Philips (http://www.aulafacil.com/Macro/Lecc-23-macro.htm), la qual succintament arriba a la conclusió següent: quan un país té problemes de productivitat per uns salaris no adequats a aquesta, sinó vinculats a la inflació, circumstància que porta a taxes elevades d'atur; una forma d'augmentar l'ocupació és fent que els agents no anticipin la inflació, així la negociació salarial no pressiona sobre els costos empresarials, facilitant la contracció de més treballadors per així iniciar una espiral expansiva, fins que els agents econòmics s’adonen en el llarg termini, sol·licitant augments salarials que tenen com efecte un augment de l’atur.


El rere fons d’aquestes  mesures rau en que un augment de l'IVA i dels impostos especials, té un clar efecte en l'índex de preus, no és neutre, ja que segons el sector de l'activitat (índex de competència, poder de mercat, productes substitutius) i el grau d'elasticitat o sensibilitat del preu del producte o servei a la quantitat demanda, l'augment del IVA es podrà repercutir als clients o bé l'haurem de restar dels marges de contribució del producte, seguint el raonament de la metodologia  direct costing.

Tot i que les empreses exportadores es veuran afavorides per uns costos socials més baixos, s'obren interrogants si aquestes mesures amb una demanda interna molt baixa, ajudaran a les empreses a augmentar els seus nivells d'activitat, així com també animaran als turistes a augmentar les despeses quan ens visitin.


Si considerem els informes del banc d'espanya (http://www.bde.es/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/BoletinEconomico/12/Abr/Fich/coy.pdf), el PMI compost o índex de gestors de compra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Purchasing_Managers_Index) aquest indicador  està per sota de 50, això significa que els nivells d'activitat de les empreses no estan ni de bo tros en els seus punts  màxims; és a dir, que moltes empreses han de suportar "costos d'inactivitat" (costes de marxa en vacío), corresponents a aquelles parts del costos indirectes que no es poden cobrir per la manca d'activitat. Provocant segons el tipus de producte i mercat en el que ens trobem (pressió en les empreses i/o productes competitius), o bé pèrdues per disminució de les comandes o bé reduint marges.


Aleshores, moltes empreses en aquesta situació no s’animaran a contractar nous treballadors, ja que les expectatives del sector i/o producte  no facilitaran un augmentar vendes, en aquells casos que l’augment de preus (no de marges) per rigideses del mercat no facilitaria l’augment de vendes o expansió del mercat, ja sigui motivat  per què hi ha empreses amb  poder de mercat per mantenir els preus o siguin líders de vendes; aleshores un augment de preus conjuminat amb una situació de contracció de renda difícilment puguin desenvolupar estratègies expansives de creixement en vendes o de diferenciació de producte (sempre considerant el mercat interior), com podria ser el cas d’empreses del sector de bens de consum durador com electrodomèstics, instal·lacions, aparell i instruments d’oficina, la indústria automobilística, el transport... Altrament, trobarem sectors que els hi reduirà marges, ja que no podran traslladar al mercat l’augment de cost del cost  provocat per IVA, aquest seria el cas de les empreses que són preu acceptants, ja que el mercat per motiu de la competència o bé pel poder decisió de compra del consumidor, els augments de preus afecten a la quantitat demandada, pensem en el cas, on no hi ha una marca líder que pugui definir el preu, sinó que aquest el delimiten factors de mercat i capacitat de compra dels consumidors potencials, el sector que apliquen marges reduïts i obtenen el benefici per quotes de venda a gran escala, on predominen les estratègies de lideratge en costos, seria el cas de sectors com ara el gran consum, la alimentació i  la distribució o bé el sector de l’alimentació.

Així doncs, un augment de les quotes del IVA amb un context recessiu o post-recessiu (aquest escenari és el que dibuixen les previsions del govern), quines són la millors estratègies a implementar en el marc d’un entorn canviant i turbulent com l’actual, considerant l’eix formant des del costos directes als indirectes que ens permetran desenvolupar l’estratègia de marges adequada per equilibrar la nostra estructura empresarial  de costos fixos a les dimensions que del mercat per garantir la màxima eficiència en els costos variables per així aconseguir maximitzar el resultat o minimitzar pèrdues?



Moltes gràcies.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada